RECICLATGE DEL PLÀSTIC: problemàtiques i noves iniciatives

El reciclatge no és la solució

“El reciclatge sembla ser l’antídot a tots els problemes que planteja el plàstic. El missatge que se’ns transmet és ben clar: hem de reciclar, i contra més, millor. Si ets una persona que recicla, ets un bon ciutadà, has fet la teva labor. Hem de reciclar, sí, però ho hauriem de considerar com la última opció i no com la solució.” (Reina, Gómez, 2019)

Reciclar neteja les nostres consciències

Actualment, el nostre ritme d'ús del plàstic és inviable, ja que no hi ha cap sistema de reciclatge que pugui gestionar aquest nivell de consum sense tenir conseqüències mediambientals. Al llibre Vivir sin plástico, Patricia Reina y Fernando Gómez fan referència a aquesta qüestió afirmant que “Per a la gran majoria de nosaltres, llençar coses que no utilitzarem ens crea un sentiment de culpabilitat; no obstant, aquesta sensació negativa es transforma en positiva quan tenim la opció de reciclar. Vendren’s el reciclatge com la solució és una forma de que continuem consumint com fins ara, però amb la consciència tranquila.” (Reina, Gómez, 2019)

D’aquesta manera, hauríem de reciclar menys i no més, no perquè llencessim els envasos al rebuig, sinó perquè cada cop que n’utilitzesim menys. La solució a aquesta problemàtica passa per tractar el problema al seu origen: que les empreses i governs prenguessin mesures per a reduir la producció de plàstics d’un sol ús. Com a consumidors, podem centrar-nos en les altres erres que precedeixen al reciclatge: “rebutjar, reduir i reutilitzar, en les quals tenim el control absolut, ja que un cop posem alguna cosa dins del contenidor de reciclatge no sabem què serà d’ella.” (Reina, Gómez, 2019)

Downcycling

Un altre problema que es planteja amb el reciclatge del plàstic té a veure amb l’economia circular. Sovint, quan llencem els envasos al contenidor, pensem que es continuaran produint recipients iguals o semblants amb ells. El símbol del reciclatge, que ja té gairebé cinquanta anys d’antiguitat, és un triangle amb tres fletxes que representa un cicle: fabricació, consum, reciclatge i tornada al procés productiu. Però en el cas del plàstic això no succeeix, en molt poques ocasions s’obté el mateix producte amb el material reciclat. “A aquest procés se l’anomena downcycling, ja que s’acostumen a obtenir productes d’inferior qualitat i que no es podran reciclar de nou, com teles, lones, cordes, contenidors, etcétera. En l’actualitat no existeix aquesta economía circular que veiem al símbol. El PET utilitzat en les ampolles de begudes és el plàstic amb major taxa de reciclatge i dels més senzills de reciclar i tot i així només el 7% es recicla d’ampolla a ampolla.” (Reina, Gómez, 2019)

No és viable reciclar molts dels envasos que hi ha al mercat

Segons la Comissió Europea, només un 30% del plàstic es recull per a ser reciclat. Aquesta baixa xifra hauria de pujar, però la solució no passa únicament per aquí. La Unió Europea s’ha plantejat un objectiu per l’any 2030: que tots els envasos de plàstic que entrin al mercat puguin reutilitzar-se o reciclar-se de manera rentable. Si es posa aquesta meta és perquè en l’actualitat, malgrat que els posem al contenidor adequat, molts dels envasos no poden reciclar-se. Segons la fundació Ellen MacArthur, un 30% dels envasos no es podran reciclar sense innovació i millores en el disseny. Per exemple, els plàstics petits (tapes petites, bossetes, palletes o embolcalls) s’escapen dels sistemes de recollida de residus, pel seu tamany i característiques, i tot i que es recollissin, continuaria sent complicat reciclar-los per problemes tècnics i econòmics. “En les instal·lacions de classificació automatitzada s’eliminen els articles petits en les primeres etapes per a eliminar la brutícia i altres objectes que puguin dificultar el procés. Un sistema de malles es desfà dels objectes menors de 4-7 centímetres, que després s’envíen a incinerar o a l’abocador. Classificar manualment podría ser la solució, però econòmicament és inviable per la baixa proporció de material en comparació amb el temps que porta seleccionar-lo." (Reina, Gómez, 2019)

Per tant, s’arriba a la conclusió que “Amb la quantitat de plàstics grans i fàcils de reciclar que no es reciclen, quin sentit té centrar-se en els petits? Segons el mateix informe, els plàstics amb molt baix volum en el mercat tampoc es reciclen. A Europa, només un 5% del PVC utilitzat en envasat és reciclat, i el poliestirè (porexpan) gairebé mai es recicla". (Reina, Gómez, 2019) Això també es deu a la dificultat del seu reciclatge i a que aquest material reciclat no té gran demanda, de fet, en molts països s’ha prohibit el seu ús. D'altre banda, els plàstics de colors i foscos tenen molt menys valor com a materials reciclats que els transparents o clars.

El reciclatge és un procés difícil i costós

Una altra dificultat ve donada per la impossibilitat de reciclar junts els diferents tipus de plàstics, i sovint resulta complicat identificar-los i separar-los. Si es barregen diferents tipus, tendeixen a separar-se per capes, això fa que s’hagi de llençar tot el lot. El material verge resulta molt més fàcil de tractar i fins i tot acostuma a resultar més econòmic; una mostra d’això es pot veure al fet que a Europa, que després d’Àsia és el continent on més plàstics es produeixen, només un 6% prové de material reciclat. Això porta a plantejar-se la pregunta: ¿Per què no augmenten la quantitat de material reciclat si tant ens esforcem en reciclar?

La indústria plàstica no reconeix la seva part de responsabilitat

“A principis de 2018, després de l’aparició als mitjans de vàries campanyes que intentaven conscienciar sobre el mal ús que estem fent del plàstic, les principals associacions de la indústria plàstica van publicar un decàleg amb el hashtag #NoCulpesAlPlastico. El punt número vuit diu: “La solució a la brossa marina està en el teu comportament responsable”. Treuen al mercat envasos excessius o innecessaris d’un sol ús, que no es poden reciclar (o que no val la pena fer-ho) i la culpa és del consumidor.” (Reina, Gómez, 2019)

Tot i que actualment s’està tenint en compte cada cop més la problemàtica dels residus, en la fabricació industrial de productes es prioritza en primer lloc el benefici econòmic i l’èxit de venda, segons criteris de màrqueting, per sobre de la capacitat de reciclar-se del material, en detriment de la sostenibilitat mediambiental i els residus que es generen un cop l’objecte ha acabat la seva vida útil. Sovint es parteix del desconeixement i la despreocupació en quant a aquesta qüestió, que es deriva en la utilització de materials que no es poden reciclar, que no se sap com fer-ho o que el seu procés de reciclatge és massa complexe i car per a dur-se a terme. Però hi ha algunes iniciatives que posen en qüestió aquesta problemàtica i busquen solucions creatives per tal d’aprofitar aquests materials “oblidats” per la indústria.

Bibliografia

-ARUMÍ ROVIRA, Marçal. Ideonella sakaiensis. Microbiologia para humanos [en línia]. 2020 [consultat: 17 maig 2021]. Disponible a internet:
https://microbiologiapara
humanos.wordpress.com
/2020/10/07/ideonella-sakaiensis/

-BLASI, Jordi. Gumshoe: Las zapatillas con suela de chicle reciclado. Experimenta [en línia]. 2018 [consultat: 5 maig 2021]. Disponible a internet: https://www.experimenta.es
/noticias/industrial/gumshoe-las-zapatillas-con-suela-de-chicle-reciclado/

Drapart.org [en línia] [consultat: 20 maig 2021]. Disponible a internet:https://www.drapart.
org/es/quien-omos/

-HAHN, Jennifer. Tobia Zambotti stuffs Couch-19 with more than 10,000 used face masks. Dezeen [en línia]. 2021 [consultat: 5 maig 2021]. Disponible a internet:
https://www.dezeen.com
/2021/02/24/tobia-zambotti-couch-19-face-masks-design/

-PÁEZ, Cristóbal Fungi Mutarium, desechos plásticos en hongos comestibles. Experimenta [en línia]. 2015 [consultat: 5 maig 2021]. Disponible a internet:
https://www.experimenta.es
/noticias/miscelanea/fungi-mutarium-livin-studio-plasticos-hongos-comestibles-4953/

-REINA TORRESANO, Patricia; GÓMEZ SORIA, Fernando, Vivir sin plástico. Primera edició, Barcelona, Zenith, 2019.

Livin Studio
Fungi Mutarium, 2014

Un altre exemple d’un tipus de reciclatge inusual, és el projecte Fungi Mutarium, de Livin Studio, en col·laboració amb la Universitat d'Utrecht dels Països Baixos. Consisteix desenvolupar un dispositiu (encara en prototip) capaç de generar les condicions necessàries per a obtenir fongs comestibles alimentats amb residus plàstics. Es presenta com un nou camí contra les deixalles plàstiques i el seu devastador impacte ecològic, però també com una possible solució a les necessitats alimentoses. Per al projecte s’utilitzen les varietats de fongs Schizophyllum Commune i la Pleurotus ostreatus (xampinyó ostra), que són abundants en estat natural i es poden trobar als cinc continents. Livin Studio ha treballat conjuntament amb un equip de microbiòlegs liderat pel doctor Han Wösten de la Universitat d'Utrecht, partint de les recerques científiques dutes a terme recentment que han demostrat que inclús materials tòxics i d'alta resistència a la biodegradació com els plàstics, poden ser assimilats per uns certs tipus de fongs i transformats en biomassa comestible.

El procés de fabricació comença amb l'esterilització de les deixalles plàstiques mitjançant un tractament amb raigs ultraviolats que alhora, activa el procés de degradació facilitant l'assimilació per als fongs. Llavors, el material és dipositat en uns recipients produïts en agar. Mitjançant l'ús d'una pipeta, les espores dels fongs són introduïdes en els recipients per a iniciar el procés de creixement. Dues setmanes després, la biomassa resultant és apta per al consum humà.

Gumdrop, Publicis One, Explicit Wear
Gumshoe, 2018

En el cas dels materials plàstics, concretament els elastòmers, les marques Gumdrop, Publicis One i Explicit Wear creen unes sabatilles esportives a partir de xiclets, que estan fabricats a partir d'una base de plàstic neutre, generalment acetat de polivinil o goma de xantana. Aquest és un dels molts materials que ningú s’ha plantejat reciclar, però que es troba en abundancia als carrers urbans. L’any 2009, la dissenyadora Anna Ballus va crear Gumdrop Ltd. amb l'objectiu d'alliberar els carrers dels xiclets i trobar-los una nova funció, creant nous polímers que puguin substituir als tradicionals plàstics usats en la indústria. Va desenvolupar Gum-*tec®, un nou elastòmer creat a partir del reciclatge dels xiclets i amb el qual presenten la sabatilla urbana Gumshoe.

El projecte va començar amb el disseny d'uns recipients en forma de bola de xiclet, a mode de contenidors de reciclatge d’aquests, un problema global que fins ara només havia trobat solució a Singapur, que va prohibir mastegar xiclet en els espais públics. Durant el procés d’investigació sobre la matèria base dels xiclets, van descobrir que era possible trencar la seva cadena molecular i generar un nou tipus de plàstic amb una resistència similar al cautxú i que fins i tot fes olor de xiclet. Cada sola incorpora un 20% de goma de mastegar reciclada, aproximadament un quilo de xiclets per cada quatre parells de sabates. El reciclatge prové de l'extracció dels xiclets dels carrers d'Amsterdam, i a manera d'homenatge, les soles de Gumshoe incorporen un relleu del mapa d'aquesta ciutat.

Tobia Zambotti
Couch-19, 2021

Des d’una perspectiva més sensibilizadora que utilitària, la dissenyadora italiana Tobia Zambotti ha utilitzat mascaretes rebutjades d'un sol ús com a farciment per a crear un sofà, Couch-19, per a cridar l'atenció sobre la quantitat de residus plàstics que es generen com a resultat de la pandèmia del coronavirus. El sofà està ple d'equips de protecció personal (PPE) que van ser recollits pels ciutadans de Pergine Valsugana, a d'Itàlia, amb un total de més de 10.000 mascaretes d'un sol ús. Couch-19 està recobert de PVC transparent per tal d’assemblar-se a la punta d'un iceberg com un crit al fet que les 10.000 mascaretes utilitzades per crear el sofà són només una fracció dels 129.000 milions que han estat llançades a tot el món cada mes des de l'inici de la pandèmia. Les estimacions suggereixen que al voltant del 75% d'aquests residus acabaran en abocadors o a les aigües, on en el transcurs d'uns 450 anys es descompondran en microplàstics que seran ingerits per la vida marina.

"Estem enfrontant-nos a una pandèmia de solucions de plàstic fàcils, barates i d'un sol ús com màscares, guants i escuts, tot i que hi ha grans alternatives sostenibles i tots sabem l'important que és utilitzar-les". [...] El meu objectiu amb aquest projecte era transformar alguna cosa que es considera escombraries en alguna cosa significativa." va dir Zambotti a Dezeen. Va reclutar voluntaris per recollir de manera segura mascaretes del carrer, que posteriorment van emmagatzemar i desinfectar, i van compactar en quatre unitats modulars que es poden combinar en diferents constel·lacions.

En els últims anys, diversos ecologistes han començat a qüestionar l'eficàcia del reciclatge en la lluita contra la contaminació plàstica, ja que els estudis han demostrat que mentre que cada any es llancen 400 milions de tones del material, només el 9% d'aquest es recicla. Atès que el plàstic està fet de combustibles fòssils, també causa emissions de carboni considerables a través de la seva extracció i refinament, ja sigui reciclat o no. Per això, una sèrie de dissenyadors s'han centrat en millorar les màscares facials reutilitzables, equipant-les amb purificadors d'aire integrats i sistemes de so o decorant-les amb cadenes per a fer-les semblar accessoris desitjables i conservables.

Procés de triatge realitzar per la organització de serveis mediambientals Mar Inquieto (Palma de Mallorca), 2020
Font: Mar Inquieto

Campanya #NoCulpesAlPlástico
Font: La Hipotesis Gaia

Iniciatives des de les Arts i el disseny per a reciclar plàstics com a nous materials

Perspectives institucionals

Drap art

Drap-Art és una associació d'artistes, gestors culturals i persones creatives de diverses disciplines, localitzada a Barcelona, que té l'objectiu de fer visibles els desastres ecològics que està ocasionant la nostra societat de consum actual a través de l'art, i de proposar estils de vida alternatius més sostenibles. És una plataforma per a artistes que treballen amb els conceptes de sostenibilitat, reutilització i ús més eficient de recursos, a través de festivals, fires, mercats, exposicions, tallers, esdeveniments i espais per al debat.

Es centra en promoure el sector emergent d'artistes que treballa amb materials descartats, utilitzant el reciclatge creatiu com a eina per a donar suport a la transformació en l'art, el medi ambient i la societat. Funciona com a trampolí per a artistes joves en el món professional de l'art, crea oportunitats laborals i fomenta l'intercanvi amb artistes experimentats a la vegada que actua com a campanya de sensibilització. A més, proporciona un mercat als treballs d'artistes que reutilitzen materials descartats per tal de fomentar una nova indústria cultural creativa circular.

"Res desapareix, tot es transforma"

Drap Art

Antonella Consani, AC Colecciones Recicladas, Llunes. Peça de joieria (arracades), ampolles de plàstic Fuente de Primavera amb gas
Font: Drap Art

Drap-Art, Exposició d'obres
Font: Drap Art

Dades de l'ús de materials plàstics
Font: La Hipotesis Gaia

Procés de trituració del plàstic per a ser reciclat
Font: Oberk

Economia circular