El plàstic ha impactat tant en els organismes vius com en els cossos inorgànics, donant lloc a una nova era geològica. La societat actual de consum, basada en el productivisme i en el consum efímer dels productes, concep el plàstic com un material imprescindible, tot i les nombroses problemàtiques que aquest comporta amb el seu reciclatge i descomposició. I no solament els humans conviuen amb el plàstic, altres espècies estan en un procés de constant adaptació, donant lloc a evolucions accelerades com en el cas del bacteri Ideonella sakaiensis o dels insectes que s'han desenvolupat en àrees de l'oceà on anteriorment no ho podien fer, vivint en plàstics flotants.
“Els animals i organismes s’adapten a l’entorn, mentre que els éssers humans adapten l’entorn a ells.”
Amalia Chico, professora de Biologia
La incapacitat de desvincular-nos del plàstic ens ha portat fins al punt de trobar-lo en la cadena alimentària en forma de microplàstics, com alguns projectes artístics posen en evidència.
“Vivim en una societat plastificada”
Ángel Ruiz de Apodaca Espinosa, professor de Dret Administratiu i Ambiental.
Finalment, sorgeix la següent pregunta: Què poden aportar les arts i el disseny a aquesta problemàtica? Ambdues presenten perspectives diferents: generalment, les arts es centren en la visibilització, la reflexió i a la crítica, així com en l’especulació, mentre que des del disseny es busquen solucions pràctiques a les problemàtiques concretes, com en els exemples mostrats d'alternatives als plàstics. Tot i això, existeix una hibridació de disciplines i no sempre hi ha aquesta divisió. En ocasions, el disseny actua de manera similar a l’art, visibilitzant un problema per mitjà d’un objecte, com en el cas de
Couch-19 de Tobia Zambotti.